Una nova terrassa per al Museu.
El projecte de terrassa de cafeteria desenvolupa definitivament l’ús del jardí com a vestíbul exterior del Museu Thyssen-Bornemisza, conservant la seva essència com a espai exterior, d’equilibri entre l’arquitectura històrica i la nova, i de lloc d’ús i gaudi per als visitants i la ciutat.
La proposta ha pretès associar la necessària instal·lació d’una cobertura de protecció (que permetés el seu ús) amb l’Ampliació del Museu. Deslligant-se físicament i formalment de la façana històrica com ja fessin els nous volums de la recent Ampliació. D’ella manlleva el seu llenguatge arquitectònic, la seva materialitat, el seu color i les seves directrius geomètriques. Entenent-se com a part indissociable de les idees de conjunt que en el 2004 es van proposar i insistint en una ubicació retirada, lateral i de fons de parcel·la. Intentant que el nou element formi part del món formal de les instal·lacions de jardí (un umbracle) i que s’identifiqui tant amb el llenç prefabricat de la nova façana com amb la geometria de la llosa de formigó en corba existent. S’identifiqués, per tant, amb el nou i no amb l’històric.
Un umbracle en jardí
El projecte de la nova terrassa aprofita exclusivament les cobertes de la mateixa cafeteria. La solució permet la formalització de plataformes i balcons en graderia adaptats a la curvatura de la coberta estructural, al mateix temps que activa definitivament l’accés des del carrer Zorrilla que mai s’havia utilitzat d’una manera natural.
La imatge sobre la qual es completa aquesta primera decisió és la d’un umbracle. Un umbracle de jardí que farà possible habitar durant l’estiu i durant l’hivern l’espai com a terrassa exterior. Però al mateix temps, que farà possible tamisar, filtrar, vetllar, la seva activitat cap a l’exterior. No fent-la evident d’entrada a la resta de visitants que accedeixen al recinte o transiten per l’exterior que sempre han de sentir entrar a un Museu i no a una cafeteria.
Un interior a l’aire lliure
Les làmines inclinables permeten insistir en la idea de tamís, de vel d’ombra davant d’una façana. Al seu torn, les làmines es programen segons diferents escenaris i moments solars. Aquestes variants atmosfèriques es combinen amb les espacials. De la doble combinació surten diferents ambients per al descans, la contemplació i la conversa.
Aquesta disposició en terrassa complementa la cafeteria interior que s’ha aprofitat per a renovar. Un nou fals sostre de làmines, resol els problemes acústics i permet posar en relació la cobertura de la sala interior amb la cobertura de l’umbracle superior. Proposant una cafeteria en dos actes.
