L’exposició «El disseny gràfic: d’ofici a professió (1940-1980)» està ubicada a la quarta planta de la torre del Museu del Disseny de Barcelona. Tot i que aquest espai no estava originalment pensat com a àrea expositiva, s’ha adaptat per a albergar aquesta mostra. La seva posició estratègica com a accés i vestíbul de l’auditori del museu permet convocar periòdicament als visitants, donant-li un caràcter actiu.
El projecte planteja una sala d’exposicions oberta en termes de continguts i programació, amb la finalitat de transferir als visitants la riquesa transdisciplinària que un museu com el de Barcelona pot oferir. Aquest espai ha de permetre l’ús simultani amb altres activitats relacionades amb l’auditori i altres programes públics que el museu consideri adients.
L’exposició forma part d’una col·lecció en constant creixement, que pretén destacar la seva flexibilitat. Per això, s’ha optat per un sistema expositiu que pugui adaptar-se i redistribuir-se fàcilment. Aquest sistema, basat en una estructura modular, permet organitzar els continguts cronològicament, sense jerarquies espacials fixes. A més, s’han utilitzat vitrines i taules amb un disseny versàtil que s’ajusten a diferents formats d’exposició.
Pel que fa al moviment dels suports, s’ha proposat un sistema de motors i cables que permet moure els panells penjats a dues posicions principals: una baixa per a l’exposició, amb una millor visió de les taules horitzontals, i una alça per a altres esdeveniments, allunyant l’exposició per a altres activitats de la sala.
En resum, aquesta exposició de disseny gràfic busca utilitzar estratègicament l’espai disponible, permetent la simultaneïtat d’usos i adaptant-se a les necessitats d’una col·lecció en constant evolució.
